dissabte, 12 de maig del 2012

Via Infidel a la Cara de Mico


  • Paret/Agulla: Cara de Mico
  • Zona: La Plantació -Montserrat-
  • Dificultat: V
  • Dificultat màxima obligada: IV+
  • Llargària: (35+30+25+33) 123 metres
  • Aperturista: Guillem Arias al 2011
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Material: 13 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
  • Data: 12 de maig de 2012
Aquest dissabte 12 de maig de 2012, quedo per anar a escalar. Em convida la Trini a traves del facebook i em proposen anar a fer la Via Infidel d'en Guillem Arias, a la Cara de Mico a la Plantació, amb el Salva, Santi i el Manel, La Trini i jo (Xarli), que ja vam posposar la setmana passada a conseqüència de la pluja.


Aproximació:

Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.



Aparcarem el cotxe a dins del Monestir de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparquem a fora.
Ja dues opcions per anar a peu de via:
(hi han més però més llargues)

La primera i clàssica, que és, des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan (40-45min des del Monestir).
La Segona opció es la que nosaltres vam fer, que va ser pujar amb el Funicular de Sant Joan de les 10:00, que es el primer, per 7,20€ anada i tornada federats, i enganxar el camí aquí dalt, ara seguim el recorregut la primera i la segona opció.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni. Tot seguit comencem a trobar les agulles de la zona de Gorros: La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud (1h des del Monestir). Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, i un corriol que baixa directament entre el bosc cap al Sentinella i el Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda reseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on distingirem clarament els parabolts grocs de la via (1h 10min).
Som cinc i ens dividim en dues cordades, la primera per el Salva, La Tini segona pel Manel i el Santi,  per donar més agilitat a l’escalada.
1er llarg V, 11 parabolts i 35 metres
Des de la llastra que tenim com a base de via passem al mur.
El Salva obre la cordada, seguit de la Trini i jo l’últim , la roca passats els primers metres més verticals, va perdent inclinació i dificultat. Sempre seguint la línia de parabolts groc i desprès de 35 metres arribem a la primera reunió, sense majors complicacions.
2on llarg III+ 7 parabolts i 27 metres
Com sembla que no a de ser un llarg massa complicat i jo tinc que anar agafant experiència, el Salva ens proposa de  fer de primers a la Trini i a mi  a la vegada. (Mentre el Manel de primer i el Santi segon, comencem a enfilar el primer llarg). Aquest segon llarg segueix la mateixa tònica que els darrers metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on farem reunió en un replà molt còmode. Tant la Trini com jo hem pugut gaudir molt aquest senzill llarg. Ara jo asseguro al Salva.
3er llarg IV  6 parabolts i 25 metres
El Salva arriba a la R2 i continua el tercer llarg de primer. Aqui la roca ja no es tant bona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms, li vaig al derrera i la Trini desprès. l’altre cordada anem més o menys un llarg de diferencia per no estorbar-nos tal com ens va passar a la Via Del Davant de la Gorra Marinera.
4t llarg V, Ae (Ao dos passos) 13 parabolts i 33 metres
Asseguro en el Salva i surt ell primer per muntar un strep pel qui vulgui fer-lo servir, en lliure es un 6a en fissura d’un diedre. Va  seguint els parabolts a l'esquerra fins arribar a un diedre vertical on la roca es més bona del que pot semblar on pots gaudir del V fins arribar a l'ultim ressalt de l'agulla i fàcilment arriba al cim, al darrera i vaig jo, que el gaudeixo molt per ser diferent als altres llargs i tindré una mica més de joc, mentre la Trini s’espera al Manel i el Salva, i revisa i desmunta tot el material que pugui quedar.
Un cop al cim tots ens fem la foto de rigor menys els Salva, que és el qui la fa.
Descens:
Ens trèiem els peus de gat i desgrimpem amb un petit ràpel de, escassament 15 metres, ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Jeroni. Bonica via, distreta i ben equipada.
Marxem de pressa cap al Funicular de Sant Joan que a les 13;20 en surt un cap a vall.
Uffff. l’agafem justet i avall, ara toca descansar i tornar a agafar ganes per tornar a donar guerra. Siauuuuuuuuuuuu.
he basat el relat del Col·leccionista de vies i altres dades de Sempre Amunt !!! perquè no cal que hi afegeixi res més, que la meva pròpia vivència.
També podeu seguir la sortida a traves del blog de la Trini i Salva