dissabte, 21 de juliol del 2012

El Punyalet


Aperturistes: Joan Miquel Dalmau (Lucky) i Josep Fígols
Data: 9 de setembre de 1973.
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 55 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Via poc equipada amb pitons, spits i burins.
  • Material: alguna cinta exprés,  Camalot,  tricam i alguna baga llarga.
  • Orientació: Oest
  • Cordada: Sergi Casals, Sílvia Ortiz, Xarli
Data: 14 de juliol de 2012

Al meu company Sergi, ens explica molt bé, la motivació i sentiments que vam sentir i patir en aquesta via d’escalada tant maca de “romenage” d’aventura i que jo aprofito per només afegir-hi algun petit detall personal ja que no puc aportar-hi gaire més de nou del que ell explica al seu bloc  .....NIMFA DE ROCA I GLAÇ .....TEMPLE DE VENERACIÓ

Inacabada per que l'últim pas per a sortir del cim del Punyalet cap al Punyal Gran i l’agulla del Capdemunt, distant només mig metre, requereix d'una fe i coratge i experiència que no va saber trobar en aquesta ocasió.

El Punyalet és una llastra que, com el Sabre o la Figuereta , es desprèn de la muralla natural d’agulles de Montserrat i configura una sèrie de traçats pel que es veu molt característic d'aquesta zona.

La Club Alpí Sabadell és una via que es presenta assequible per als novells en l'art “d'encastar espatlles”, esquenes o culs entre parets i es vulguin iniciar en l’art de l’alpinisme i ens hi apuntem ràpidament, “encara que ells dos el Sergi i la Sílvia ja són uns experts alpinistes, jo no. A mi sense buscar-ho directament se’m  obre un món nou, camelots, tricams....... de material que jo no domino”
El Sabre
Aquest primer tram d’escalada el comença el Sergi, és la Via Torres-Nubiola-Capeta, que deixem a l’alçada d’un cap de burí per entrar a l'estretor del passadís que forma amb la muntanya,
des d’una prespectiva privilegiada junt amb la Sílvia veig com a poc a poc ell va desapareixent per l’esquerda,(el meu cap no para de donar-hi voltes), fent tot un recorregut en “romenage” per entrar-hi caminant per un punt on els esculls dels rentats de les pluges han omplert la fissura i s’ha format un passadís per on podem caminar i travessar del tot la placa. Assegurant el Sergi aquest tram, just a on comença la Via Tiba i aprofitant un cap de burí munta la reunió.
Arribats al collet interior entre parets i tots junts, baixem cap al nord fins travessar una canal rocosa molt delicada per on passa el primer llarg de la via Ribes-Velasco, la travessem i ens col·loquem en un om on podem posar en precari els peus, a l'entrada de l'immediat Punyalet.
Via Club Alpí Sabadell - CAS
1 Llarg
Als peus de l’om en bastant incòmode, la Silvia, un cop a revisat el seu material enceta el primer llarg. Fent oposició  per l'encara ample xemeneia. Assegura el pas amb un “Camalot” i després amb una “baga” que hi ha en un pont de roca.
Ara toca fer un canvi de cara entre parets i es fa amb l’ajut de l’om que molesta a les fotos, sembla que només vol sortir ell. Més amunt troba un pitó, i després un burí, podent considerar doncs el llarg com a 'equipat'.
Sobre un bloc encastat que hi ha a mitja escletxa i a on es fa més còmoda, la Sílvia munta la reunió, amb un espit i un Tricam. El llarg està graduat com a IV+.
Al darrera hi vaig jo i es més el que impressiona el que ho veu com a segon que no la dificultat en si de la via quan hi estàs posat i que en ser molt diferent de les que jo havia fet fins ara em deixa molt satisfet i captivat, crec que m’ha iniciat una gran curiositat per l’alpinisme.
Mentre esperem ara que vingui al Sergi tot i que estem a l’estiu, aquí dintre de l’esquerda estem suats a l’ombra i ventilats per una bona corrent d’aire que fa que agafem inclús fred.
2 Llarg
Ara el Sergi continua de primer el segon llarg. Un parell d'espits assenyalen el camí, i tot i que distants, l'encastament fa que no calgui res més. Es planta així en un curt llarg al cim del Punyalet.
De peu estant veu el que li queda per acabar (5metres) la via al cim de la paret del davant, separada del Punyalet per mig metre, com deia abans.
El pas i les presses són clares, però el buit, la impossibilitat de protecció i la trencadissa de la roca de més amunt no li permeten fer-lo, tot i provar-ho més d'un cop. Sens dubte és el cervell el que actua en contra aquí i ara. Tot i així, sospitosament l'últim espit te un malló, o sigui que algú abans que nosaltres s'ha despenjat des d'aquí.
Així doncs davant la renuncia de continuar, el Sergi assegura tant bé com pot aquest llarg i acabem de pujar la Sílvia i desprès jo, així almenys fem cim.

Descens:
Primer el baixa el Sergi fins a peu de la via, el segueixo jo amb bastants dificultats, la samarreta s’enganxa amb el “reverse”, sort que porto un “maxart”, aquesta situació més l’estretor, fan molt lent el ràpel.
Un cop arribo a l’alçada del Sergi, jo continuo el ràpel, perquè tenim prou corda, fins a peu de via de la Riba-Velasco, continua la Sílvia, que  es troba amb problemes amb els cabells que s’enganxaven amb el “reverse” també, continua fins trobar-se amb mi i acaba de baixar el Sergi que estava controlant des del peu de via CAS.
La tornada és més perdedora que l’aproximació, seguint uns caminals pocs dibuixats i menys transitats i que només  amb el sentit de la orientació arribem a trobar el camí que ens porta fins la pista al Coll del Guirló.
Un mal lloc i una mala via per anar com jo amb pantalons curts, podant i arrossegant tota l’argelaga i les bardisses que m’he anat trobant i foradant els pantalons de tant anar arrossegant el cul.

Heus ací una via per anar a mesurar la progressió del factor psicològic a l'hora de superar passos de decisió.
Tocarà tornar-hi doncs i trobar un millor moment i superar-ho i per fi, acaba sortint caminant per l’agulla del Capdemunt i fer la baixada pel camí tècnic en direcció al Pas de la Portella.