dijous, 10 d’octubre del 2013

Canal dels Micos i Cadena dels Ecos per la Canal de la Font del Llum


Aquest dissabte 5 d’octubre hem quedat a les 8:30 al Bar Els Arcs de Monistrol per assistir a la trobada del grup de facebook Natura100, per anar a fer la VF Borinot, quan ja en fet el cafè entre pitus i flautes ens dirigim a l’aparcament de Santa Cecília sobre les 9:00 i mentre ens equipem van arribant alguns amics d’última hora, en total vam ser 12:

David Btt Btt
Antoni Muñoz
Rosa Farràs



Cesar …… (no te facebook)
Sergi ………..

Ja ens adonem que això segurament serà la gran dificultat de la VF, el nombre de participants, però no defallim i apa anem-hi, aviam que podem fer i quina fila fa.
Inici:
Des de l’aparcament creuem la carretera i per un caminal enfilem cap al camí de l’arrel en direcció a Can Maçana, durant uns 625 metres on trobem indicacions per anar al Portell del Migdia, desprès de bufar uns 300 metres més ja ens situem al mig de la Canal del Llum que enfilem i a uns 200 metres més trobem la indicació de la Font del Llum.
Anem a la dreta i ha uns 40 metres escacs, alguns de la colla no l’havien vist mai, i van quedar com jo quan la vaig veure per primera vegada, sorpresos per la bellesa d’aquest indret, amagant una font fresca entre ombres i quan mires amunt i veus la llum que entra per la fissura entre mig de les colossals roques, es quan quedes copsat per la magnitud.
Desfem el caminal fins tornar a enllaçar la Canal de la Font del Llum per unes fortes pendents que anem suavitzant amb zigzaguejant durant uns 340 metres per arribar al Portell del Migdia, l’arriba al coll es fantasmagòrica, amb molt poca llum, boire, pins alts i envoltats pel rellum exterior del conjunt, un moment màgic.
Ara seguim en pendent una cinquantena de metres aproximadament fins trobar pintat en una alzina, un cercle exterior groc amb el centre blau, aquest símbol indica el començament del caminal equipat que ens porta a peu de la Canal del Mico, però abans durant el flanqueig equipat en una rampa rocosa i amb el solet decidim descansar i esmorzar una mica.
Malgrat recents equipacions, s'ha afegit cable de vida al final de la canal, no hem d'oblidar que estem a Montserrat, per tant els que no estan acostumats a passos exposats sense assegurar han de prendre's-ho amb calma.
La primera part de la canal dels Micos és encaixonada i té el pas més característic del camí. Més fàcil del que pugui semblar, des de baix grimpem amb l'ajuda de les grans arrels dels arbres.
Aviat sortirem de la canal a la dreta en un pas exposat, però sense dificultat que ens porta cap al nord, directes a Camell dels Ecos. Abans a l'esquerra ja trobem l'entrada a la recent equipada via ferrada Borinot, marcada amb unes creus vermelles i que indiquen per on va descendint el caminal, que de moment esta poc trepitjat, anem baixant sempre amb tendència a la dreta i el més a prop possible a la roca, fins veure davant nostre la impressionant xemeneia,
com que es molt tard i som un gran nombre amb experiències de divers nivell al final decidim torna enrere.
Desfem el camí remuntant el torrent fins el coll un altre vegada on les creus vermelles, ara enfilem cap al nord, hem d'estar atents a seguir les marques grogues cap a l'esquerra, anirem a una última rampa inclinada equipada amb cordes que ens dóna accés al coll previ a la Miranda dels Ecos.
Ara amb cura, el pas és estret, només ens queda gaudir de les àmplies vistes des de la Miranda cap a Sant Jeroni, el Montgròs, la zona de les Agulles, Els Frares Encantats i de l'Eco Superior.
En definitiva un gran clàssic amb racons amagats de
Montserrat per un itinerari lògic que aprofita les debilitats de la muntanya per obrir-se pas fins a una gran cim.
Ara baixem d’aquest cimall i continuem donant una volta en forma de C per un sender no molt marcat al nord, perdem una mica d'alçada per remuntar de nou. Als nostres peus es troba l'Hort del Malany i l'oest l'agulla Lluís Estasen. Arribarem a un estret coll, entre agulles i just sota la Miranda dels Ecos, que baixarem cap al sud, fins que trobem unes cordes negres lligades que asseguren la baixada en el primer tram, una baixada amb molta pendent, relliscosa i una mica descomposta. 
En pocs metres arribem al pas clau, la cadena d'uns 15 metres que assegura el que sembla des de dalt una caiguda insalvable. L'alçada ens fa dubtar, però una vegada posats en feina és més fàcil del que sembla. La cadena és gran i permet baixar amb certa comoditat.
Hi ha bons suports per als peus. Una corda nuada amb diversos llaços ens permet anar assegurant a mesura que anem baixant. Cal anar equipats amb arnés, baga curta i sobretot amb casc, aquest pas ens porta molt de temps per superar-lo.

Ara seguim avall amb tendència a l’esquerra fins trobar el trancall que per la dreta porta al coll del Pas de l’Esfinx, nosaltres seguirem rectes cap a l’esquerra fins trobar la sortida de la part alta de la VF Borinot.

Aquí trobem els nois que la estaven abandonant quant la estàvem mirant des de baix, i ens han explicat que l’han trobat per ells molt difícil el tram sobre tot equipat amb barrots, es molt tècnic i físic al mateix temps, al que no son gaires metres.
En pocs metres a l'esquerra trobem un cimall, terrasseta, que ens enfronta al davant dels cims dels Ecos, un altre indret privilegiat.
Be nosaltres ara continuem per anar baixant per la canal de més a la dreta de la Salamandra fins arribar als seus peus a on coincidim i continuem pel camí que be del Montgròs i baixa per la Canal fins la Canal del Migdia que pujarem fins el Coll de la Portella a on canviarem de vessant i baixarem ara per la Canal de la Font del Llum, desfent el camí de pujada i fins l’aparcament de Santa Cecília.
Un cop al cotxe cansats, però tot i no poder fer la Ferrada, satisfets pel recorregut tant maco i clàssic per aquesta meravellosa zona dels Ecos de Montserrat.
En total en fet un recorregut d’aproximadament 6 Kms., amb un desnivell acumulat d’uns 600 metres, encara que els números siguin baixos l’esforç es molt alt.

(us ho dic així perquè l’he gravat amb el GPS, però la senyal a rebotat tant que no he sigut capaç de donar-li un traçat fidel per editar i publicar).

Fins la propera, siauuuuuuuuu