dissabte, 28 de novembre del 2009

VENC CASA A MONISTROL DE MONTSERRAT




CASA SITUADA ESPECTACULAR DAVANT MONTSERRAT
Casa amb entrada i sortida a dos carrers, amb garatge de 60m2 es poden posar 2 cotxes un davant de l´altre i dos plantes de 56m2 habitables, amb ampli balco, terrassa i més de 150m2 de jardí. Totalment tot en us i bon estat.

Davant de la cara nord de Montserrat i només cal travessar el carrer per entrar a l´estació dels trens de FGC i a 200 metres de la C-55.

La terrassa del darrera dóna al Parc Fluvial del Llobregat i tota la serralada de la muntanya de Montserrat.








 a 150 metres es troba l'estació dels FCG i la carretera C-55.

1a. planta, amb un gran menjador-estar, bany complert i cuina-menjador. 



























2a planta, amb una amplia habitació de matrimoni, un quarto de roba i planxa, un bany complert gran i dos habitacions, teulada de fusta amb finestres, tot molt lluminós i en un lloc privilegiat.










El Preu 265.000€, ideal per joves 
amants de la muntanya i sobre tot de l'escalada per la seva proximitat tant física com visuals de Montserrat.

Interessats contactar a través del Email: jguitart1@gmail.com

També podeu contactar amb mi a traves del mòbil 670345734

dijous, 26 de novembre del 2009

Ullastre-Olivera Silvestre

L'Olivera Antolí


Fa bastants anys voltant per les vinyes velles i abandonades vaig veure el rebrot d'una olivera i em va semblar interessant, això passaba per l'any 2000.
Com jo no era gaire expert em vaig equivocar i aquesta peça no era tant interessant com a mi en un primer moment em va semblar.
Però com jo ja l'havia arrencat, podat i plantat i resulta que va sobreviure sense problemes i li vaig voler donar una oportunitat a ella i a mi.


Al cap dels anys, li vaig anar podant els brots de branques noves, per fer un pre-bonsai (del 2000 al 2004), en una torreta d'entrenament.




A la primavera-estiu del 2004, vaig decidir intentar fer una peça maca.
Li vaig podar les branques que jo vaig creure que no necessitaria pel resultat final i les vaig filferrar totes, el vaig treure de la torreta d'entrenament i li vaig podar les arrels i tambè canviar la terra per pomice i akadama, i el vaig tornar a plantar a la mateixa torreta.
Per últim vaig posicionar les branques que havia filferrat capritxosament, i el vaig deixar reposar uns anys mes, perquè es refès.




L'any 2008 li vaig treballar la fusta per donar-li un caire de mes vell, i el vaig pintar amb polisulfur calcic, tambè el vaig trasplantar en una torreta de terrisa de Granada.


Actualment fa 14cm. d'alt, que us sembla està xulu ehhhhhhhhhhhh.






dimarts, 24 de novembre del 2009

Magraner Nan




Historia d'un Magraner Nan
Us voldria explicar la historia d'aquest magraner nan, que per mi te un valor sentimental.

Aproximadament la primavera de l'any 2007, desprès de demanar-li al meu cap que quan anés al Mercabarna si veia un Magraner Nan m'en compres un, ho va fer i  a més me'l va regalar, era de viver del Mercat de la Flor quan estava en el Mercabarna.
Quan el vaig veure, ja me'l vaig imaginar al meu cap, era prim com el dit petit de la meva mà, mig metre de llarg aproximadament.
I, vaig començar a preparar-lo tal com me'l vaig imaginar per primera vegada.

Primer Pas
Primer vaig treure'l de la torreta de plàstic i li vaig podar totes les branques que no hem servien i  vaig enrafiar-lo tot sencer de d'alt a baix, s'ha d'anar agafant un grapadet de ràfia, se li fa un nus en un extrem i es deixa en remull perquè agafi elasticitat. S'escorre i es va  embolicant la rafia a l'arbre.


Segon Pas
Un cop enrafiat li vaig posar uns filferros d'alumini del número 1,5 de d'alt a baix, en forma d'ànima.
Per donar-li cos i que al doblegar no es deixi forçar de més i el poguem trencar.


Tercer Pas
Desprès el vaig embolicar tot amb cinta aïllant de color marró, i finalment el vaig filferrar amb fil de coure del 2,5 de d'alt a baix.


Quart Pas
A partir d'aquí vaig començar a recargolar-lo i anar donant-li forma de Kengai, cascada, es una operació molt delicada, perquè quan estas torssant tens que sentir l'arbre i no malmetre'l, aixó es una operació difícil de sentir en un arbret tant petit.
I, al mateix torçar has de tindre clar quina forma  li vols donar, tot al mateix temps, lent però decidit.



Un cop li vaig donar la forma capritxosa, el vaig podar d'arrels i el vaig plantar en una torreta alta.
A la primavera següent el vaig desfilferrar i li vaig treure la cinta aïllant, la ràfia i tot.
I, el vaig tornar a filferrar amb dues passades de fil d'alumini del 2,5.


Quan va arribar la tardor tenia un aspecte que vosaltres podreu jutjar, ara la seva alçada es de 20 cm.
Us agrada?









Jo crec, que aquest article us demostra que un arbret de viver d'un cost baix, uns 6€ i una mica d'habilitat us pot resultar un bonsai força interessant i molt maco.








divendres, 20 de novembre del 2009

Gorgues de Carançà -França-

18 d'Agost de 2008
Caminada per les Gorgues de Carançà per Toés entre Valls

Encara que d'aquesta caminada ja fa un temps, us la voldria explicar perquè crec que es molt senzilla per lo divertida que és.
La idea és marxar els quatre amb el cotxe per dinar al lloc i tornar a casa per la tarda, per tant l'hora de sortida dependrà  d'on es visqui.

Nosaltres sortim mes o menys a les 8:30, com que sortim de Monistrol de Montserrat agafem la carretera C-55 fins l'entrada a la  C-16/E9 a Sant Vicenç de Castellet i cap al Túnel del Cadí i fins la sortida que agafarem  E9-C-162, direcció a la dreta de Puigcerdà-Alp, travessem pel mig de Puigcerdà i  passem a França direcció Vilafranca de Conflent i travessem el poble de Bourg Madame continuem direcció Sagallousse-Mont-Lluís per la N116, fins arribar a Toés entre Valls en català i (Thués entre Valls en Francès, Regió de Llenguadoc-Rosselló, Departament Pirineus Orientals i Cantó de Prada).En total em recorregut 146 Km., A la mateixa entrada del poble tenim la indicació de les Gorges de la Carançà amb l'indicador d'un aparcament que val 2€ al dia, aneu en conte de no equivocar-vos a  l'entrada del poble, el poble també compta amb un balneari a prop i una estació del Tren Groc, que és una de les atraccions turístiques.


Aparquem, agafem les motxilles i decidim començar el camí de la dreta que és el més feixuc ara que comencem frescos i descansats , i ens endinsem per la llera dreta del riu Carançà (corrent avall es converteix en un afluent entre d'altres del riu Têt, que desemboca travessant el Rosèllo i Perpinyà a la Mediterrània), en un principi cimentat i molt planer i que a poc a poc es va fen més enfiladís, podem gaudir d'un paisatge d'alzinars, faxos i boixos,  preciós, a mida que ens endinsem pel congost el camí es torna més vertical trobant-nos amb trams alternatius de escales de pedra, anem pujant cap al cim de les gorgues, on podem veure el camí que farem de tornada per l'altre banda de la gorga, la vista ens mostra que la tornada serà prou emocionant i bastant més planera de caminar.












Quan arribem d'alt de tot del camí d'anada i de la gorga ens trobem unes pedres amb una certa forma de pont pel que passem pel mig (Roc de la Madriu), i comencem un fort descens que ens portarà a una font abans d'arribar al riu Carançà, que està a pocs metres més avall.












Quan arribem al riu, tenim que anar en conte perquè en aquest punt comença el camí de tornada travessant-lo o seguint per la dreta del riu podem continuar al congost, on encara ens falten tres passarel·les per finalitzar la ruta turística i  començar la travessa cap a Núria.












Nosaltres a la llera del riu, veient com corre l'aigua neta i freda ens acomodem i decidim dinar en aquest paratge, uns entrepans de pernil, patates de bossa, olives de pot i begudes. Aquí ens concentrem força gent per dinar i jeure, i poder jugar amb l'aigua, hi ha gent que si banya, nosaltres no anem preparats i només mirem.













Desprès de dinar fem mandres i també juguem una mica fins que decidim tornar cap al cotxe, (no sigui que sens faci tard), recollim i ens posem en camí per l'esquera del riu, per "Les Cornises".


Ara bé la part mes divertida.
Comencem passant un pont metàl·lic no massa estable , també per passarel·les i per un tram excavat a la roca  amb un cable de seguretat per agafar-nos, per si tenim vertigen. Tot això admirant el paratge i fent veure que no ens adonem de la timba que tenim al costat.
Si porteu nens o gent gran, aneu amb molta cura de ells, ja que tindreu bastanta feina per vosaltres





















Cinc minuts desprès de deixar el camí excavat arribem a un encreuament de camins. (Tenim que agafar el de la dreta que baixa sobtadament fins un pont on creuem el riu al costat dret i aquí trobem el camí antic que ens torna  a Thoés, a l'entrada de les gorgues i l'aparcament.)





Nosaltres ens vam equivocar i vam seguir de llarg cap a Fontpedrosa, desprès de deu minuts bons caminant, veiem des de d'alt la zona d'aparcament de Thoés i el cotxe, això ens fa sospitar que no anem bé, i així és, trobem un túnel a la roca, i quan el passem trobem les indicacions per anar cap a Thoés o Fontpedrosa, aquí si, agafem el camí de la dreta i anem baixant fins creuar-nos amb el Tren Groc i fem un passeig cap enrrere fins arribar a l'aparcament, fiuuuuuu!!!!!!!!! em arribat.



Aquí podeu veure una pel·lícula de les fotos que vaig fer:


dijous, 12 de novembre del 2009

Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni


Diumenge, 10 de maig de 2009

Caminada de Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni

Avui fa un dia de primavera molt maco, i ja tenim planejat fer una bona caminada i ens portem uns entrepans i begudes i vinga!!!! a caminar.

També podeu arribar al punt de sortida amb els FCG línia Barcelona-Manresa, o amb cotxe per la carretera C-55 des de Barcelona o C-58 per Terrassa i aparcar al Parc de la Alvèrnia o al aparcament gratuït de l'estació del cremallera de Montserrat.

Sortim de casa ben aviat, a les 7:00 del matí i creuem el poble i passem de llarg la plaça de la Font Gran i anem per un camí que va pujant fins arribar a l'entrada del poliesportiu i just davant a l'esquerra acaba de pujar el camí fins trobar la carretera BP-1121, que va a Montserrat.

Enllaços d'intères:

Breu explicació
Tots aquests camins que ara aniran sortint en aquesta descripció son variants del Camí de les Canals fins arribar al Camí de la Santa Cova-
Tots són vàlids, però avui us explico la drecera dels Boixos, una variant poc coneguda.
Las variants mes conegudes son tres:

1-Camí de la Bestorre
Aparcar el cotxe a l'esquerra de la Trinitat desprès de l'entrada a Monistrol de Montserrat(BP-1121) ja una sobtada pujada amb un camp per poder aparcar i pujar pel Camí de la Bestorre fins trobar el Camí de les Canals(GR5).

2- Corriol camp de futbol local
Aparcar el cotxe a l'esquerra enfront de l'entrada al camp de futbol i pujar per rere de les taules i zona de descans al camí principal per un corriol.
Perquè l'entrada principal al camí es troba desprès del camp de futbol a l'esquerra de sobta comença la pista forestal, nomes hi ha lloc per dos o tres cotxes.

3-Camí de l'aigua o del Tubo
Arribar a l'estació inferior de l'Aeri amb els FCG, travessar el pont i pujar per la carretera C-55 fins travessar per vorejar unes cases just havans i enfront de la Colònia Gomis, on pujarem pel dret pel Camí del Tubo fins trobar el Camí de les Canals GR.5.

Durant el recorregut del Camí de les Canals esta prohibit que circulin cotxes a motor que no estiguin autoritzats.

Camí de les Canals GR-5

Tot just arribar a la carretera la creuem i passem al marge esquerra, per davant d'un senyal que posa Monistrol de Montserrat seguit d'un brollador de aigua de pluja "mentirosa" i pugem enfilant una pedra d'un mig metre d'alçada i si esteu prou boixos és on comença la drecera dels boixos, que no està senyalada, que puja vertiginosament per una torrentera fins uns graons, fem una petita grimpada fins arribar a d'alt d'un turó en el que trobem un corriol que ens porta al Camí de les Canals, es una pista forestal molt ample i còmode de caminar, anem caminant i trobem primer a l'esquerra un camí que puja de la Bestorre que des de aquí la podem veure.


(Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d'una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l'abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d'Austria s'hi fessin forts. L'estat actual de la Bestorre, un colós repenjat, sobre el mur, és la conseqüència d'aquesta voladura) i anem caminant cap a la carena i borejam la clotada del torrent de la Valentina i mes endavant a la dreta una drecera.

El Camí dels 3/4 (GR96), que s'enfila cap al Coll Cabiró que és mes curt però puja mes vertical, nosaltres seguim endavant fins travessar el Torrent de la Font del Boix, que esta cimentat i als pocs metres a l'esquerra el Pla de Sant Bernat de Menton a l'extrem del pla de la carena hi ha un petit oratori, continuem endavant fins travessar el torrent del Soldat i pujem per la pista fins travessar el torrent de l'erola i mes amunt amb una forta pendent a l'esquerra trobem el Camí de l'aigua o també localment conegut com el Tubo, que puja pel dret des de la Colònia Gomis i per fi arribem, fem un revolt feixuc a la dreta i trobem la caseta de l'estació elevadora de les aigues de Montserrat, on està la bomba que ajuda a pujar l'aigua del riu Llobregat pel Camí del Tubo cap al Monestir.
Aquí fem un descans perquè ara continuarem per un tram d'escales que pugen sobtadament per la canal que fan vertigen només de mirar-les, arribem a trobar-nos on s'ajunta el Camí dels 3/4(GR96) amb el nostre (GR5) i ara ja si, no hi ha mes camins fins arribar a d'alt, i un cop superada la Roca dels Corbs.


Camí de la Cova
Trobem un corriol que ens porta a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova seguirem cap a munt pel torrent de Santa Maria, per uns graons d'obra molt amples i amb una forta pendent, passem per davant de l'estació superior de l'aeri de Montserrat fins arribar a la plaça de la Creu on està l'estació del cremallera de Montserrat, ara si ja hem arribat al Santuari 724 m.


Camí de les Ermites
Continuem caminant seguint les indicacions, per l'esquerra de la plaça de l'Abat Oliba o localment coneguda com la plaça de les pageses pel Camí de les Ermites cap a Sant Miquel, on primer trobarem el mirador de la Creu de Sant Miquel amb unes vistes molt espectaculars i arribem a l'ermita de Sant Miquel on trobem una petita ermita i mes endavant una bassa a on fem parada i esmorzem.

(Ermita de construcció contemporània, és considerada per molts historiadors com la primera de totes en antiguitat. Durant la guerra amb França el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Montserrat, amb la missió de preparar la defensa de la muntanya l'enderrocà del tot perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, va ser novament erigida damunt dels antics fonaments.)

Aquí anem mirant i animant als participants de la cursa de l'Alba, que a partir d'ara anirem trobant pràcticament durant tot el recorregut.
una mica mes amunt arribem al Pla dels Soldats, una cruïlla de camins, per l'esquerra el camí de la Santa Cova i Collbató. Davant, el camí vell de Collbató al Monestir. Nosaltres anirem per la dreta el Camí de les Ermites

Després d'una mitja hora, anem pel mateix camí fins trobar el pla de les Taràntules 976 m. amb l'estació superior del Funicular de Sant Joan, (el primer pis es pot visitar l'exposició del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat)


Camí de Sant Jeroni
Trava-sem i continuem, passem pels voltants de molts pics enfront les roques de Sant Salvador i al cap d'uns dotze minuts vorejam la Gorra Frígia preciosos al fons Sant Jeroni i el Cavall Bernat, ens aturem un moment en un mirador des del qual es veu la Vinya Nova; Passem pel costat dret del camí vell, que ve del pas dels Francesos i continuem fins l'ermita de Sant Jeroni, decidim que ja que hem arribat fins aquí, pujar al mirador i així ho fem, després d'un seguit d'esglaons, uns dos-cents arribem al punt mes alt de Sant Jeroni 1.236 m. Una taula orientativa ens indica del que estem veien al nostre entorn, els Pirineus, Els Ports, Mallorca, que maco, quines imatges, quines vistes, estàs als núvols pràcticament al cel.
Ara ja volem dinar i per estar mes a gust decidim baixar i dinar pels volts de l'ermita a sota els arbres i a l'ombra, desprès de dinar i fer una mica de mandres, recollim i cap a vall que ara ve tot de cara.

(Aquesta capella es troba al coll entre les cims de Sant Jeroni i el del Moro . Va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'ermita que, situada una mica més amunt, fou enderrocada durant la Guerra del Francès i solia residir-hi l'ermita més jove).


Camí Vell i Pas dels Francesos (GR172-4)
Comencem a baixar fins trobar ara a l'esquerra el Camí Vell, baixem i deixem a l'esquerra el camí que ens portaria a sota el Cavall Bernat, seguint la torrentera pel mig d'un bosquet de pins, alzines i boixos.

(arribem a una cruïlla de camins i just a la nostre esquerra, un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre l'any 1922, reprodueix en llatí, un fragment del Llibre de Daniel: Beneiu, tots els ocells, el Senyor del cel. Estem al Pla dels Ocells).

Passem pel pla dels ocells i deixem a l'esquerra el camí que porta a Sant Benet i continuem fins trobar el pas dels Francesos, un tram d'esgraons i escales per un lloc molt estret i vertical, que ens portarà per la escala dels Pobres a la mateixa plaça de l'Abat Oliba un cop hem arribat al Monestir de Montserrat.

(Abans de la guerra del Francès, aquest indret era conegut com a estret de Gibraltar. El nom actual és deu ha que és per on arribaren una part de les tropes napoleòniques que ocuparen el Monestir el 25 de juliol de 1811).
<


Aquest dia com ja portem molt caminat decidim baixar fins Monistrol amb el cremallera, on si voleu també es pot agafar els FCG, línia Manresa-Martorell-Barcelona.
També podeu baixar a peu pel mateix camí que hem fet de pujada fins Monistrol de Montserrat, amb la variant per fer-ho diferent de baixar pels 3/4. Molt xulu!!!!.


Enllaços d'Intères: