dijous, 31 de gener del 2013

Via L'Avi Joan


Via: L’Avi Joan
Zona: -Collbató- Montserrat
Paret/Agulla: La Codolosa
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+/A0
Dificultat Obligada: IV+
Grau d’Exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 154 metres (4+30+30+30+30+30)
Aperturistes: Joan i Laia Giraut (19-08-2011)
Equipament: Parabolts
Material: 10 Cintes + Reunions
Descens: Ràpelar per la mateixa via d’una sola tirada amb cordes de 60m. o una petita desgrimpada de 5 metres per la part oposada i baixar pel torrent del Merlet fins a peu de via.
Data: 24 de gener de 2013.

Observacions:

Aquesta tarda ens hem ajuntat l'Enric, Joan i jo per anar a escalar a proposta de l'Enric la via l'Avi Joan, una via senzilla en el que val destacar i apretar el flanqueix de V+ molt finet i amb ambient i l'últim llarg, una placa també de V+, en general una tarda molt encertada amb bona companyia i millor conversa.  











Aproximació: 
Per arribar a peu de via haurem de pujar per la drecera dels graus on, passat el trencall per anar al jardinet, ens trobarem una rampa de roca on el “GR” gira a l'esquerra, abans de començar a pujar la rampa trencaren cap a la dreta on s'intueix un petit caminet. Continuarem uns 50 mts. fins a trobar la rampa característica del primer llarg, buscarem la part orientada a l'Est i allà a uns quatre metres de terra es troba la primera reunió en una petita lleixa.compte costa molt de veure. Ens tenim que encordar abans d'arribar a la R1 per comoditat, encara que aquest 4 metres es poden fer calçats normals.
1 Llarg III/IV/IV+ 64 metres
Nosaltres hem volgut enllaçar l’inici de 4 metres, que per cert costa molt de veure la R1, amb el segon i tercer llarg, en total uns 64 metres de tràmit en el que l’únic que tenim que tindrà en compte és en posar cintes llargues als llocs claus per minimitzar les z que anirem trobant.
Comença el primer l’Enric i ens trobem que per poder fer la reunió, nosaltres tenim que avançar-nos fins la R1, per poder donar més corda, tot i així no es suficient i ens avancem els dos (el Joan i jo), al mateix temps a la primera expansió, i ara si l’Enric pot fer la primera reunió (R1), a la que la ressenya es la tercera. Aquesta reunió es còmoda i a peu pla.
2 Llarg V+/IV+/III 30 metres
Aquest llarg finet amb flanqueig a l’esquerra i amunt se’l guanya el Joan i molt ben guanyat, el segueixo jo i desprès l’Enric.
Es un llarg per gaudir i apretar, en que més val que no li entris amb el peu equivocat perquè les preses son les justes i contades.
La sortida es fàcil i la continuació sense problemes de IV+ fins anar tombant, trobem un tros trencat caminat herbós i al tombar la reunió penjada sense gaire sentit al mig de la placa, podent-la fer un parell de metres abans a peu pla, que i farem, el Joan i l’Enric es queden a la reunió jo sortiré des d’abans al darrer parabolt i amunt.
3 Llarg IV 30 metres
Un altre placa de tràmit que fa primer el Joan seguit de l’Enric i l’últim jo, amb bones preses tant de mans com de peus, un cop a d’alt quan s’acaba la placa, uns metres caminant fins la R3, còmoda, a peu dret.
4 Llarg V+/V/IV 30 metres
Aquest llarg me’l trec i me’l guanyo jo, finet molt vertical, per apretar les 3 primeres expansions, desprès va afluixant fins sortir de la placa a dalt de tot, em segueixent el Joan i l’Enric recollint i tancant files, gaudim una mica del cim i l’entorn podent observar a prop la Taca Blanca a dalt a l’esquerra i a la dreta ens fixem amb una lluent i cridanera lluna, que ens diu que se’ns fa fosc, per tant recollim ràpid i el Joan ja va muntant mentres per baixa repelant.
Descens:  tenim dues opcions:
1ª Que es la que nosaltres fem i és la més ràpida.
Que es repelar l'ultim llarg fins la R3 (30 metres)i marxar caminant en direcció Oest pel replà del segon pis fins trobar la drecera dels Graus i cap avall.
2ª La més llarga.
Continuar mig caminant i mig grimpant en direcció Nord fins a trobar-nos amb el camí vell que baixa del Monestir a Collbató, aquí girarem a l'esquerra per arribar fins a la taca blanca on podrem trencar de nou a l'esquerra amb marques de “GR” fins a Collbató (La drecera dels Graus).
Nosaltres vam arribar al cotxe just, quasi palpant a les 18:00 hores. ufff.

dissabte, 19 de gener del 2013

El Nas i Plaques del Nas de La Riba


Avui 12 de gener teníem plans per anar a escalar a Montserrat, però per motius personals del Cinto, ens hem vist obligats a fer canvis i al final per adaptar-nos a la situació hem anat a fer esportiva a El Nas a La Riba -Tarragona-, al final igualment sense el Cinto. Hem estat el Joan Canals i jo i un cop hem arribat al Nas ens hem ajuntat amb el Matthew Cox i els nois que estava ensenyant, la Ainara i el Daniel, encara que tenim l’AVE a tocar de mans, quan estàs concentrat ni t’han adones i la resta de l'entorn esta molt be, en el que es a sota EL NAS hem fet tres vies, desprès ens hem separat, nosaltres hem anat més a la dreta a escalar per les PLAQUES DEL NAS, una estona més i quant ja estavam cansats ens hem anat a dinar al Bar Los Hermanos a Tarragona i Ole!!!!.
La aproximació i altres detalls que no trobareu en aquesta piada els podeu consultar a l'enllaç 

Plaques del Nas -La Riba- Tarragona


SUBNORMAL IV+

Quan acaben de fer-la el Daniel i la Ainara la provo jo de primer, amb un sostret que el superem pel diedre de la dreta, molt maco i un cop a sobre de peus, la reunió, no la vaig trobar massa difícil i la trec sense masses dificultats, això m’anima, el Joan aquí també escalfa i la treu com de costum.
PUTREFACTION 6a.
Animat començo aquesta via de primer i no puc superar el tram final un cop posses la ma al forat del mig que és la millor bustia no em surt el canvi per sortir per sobre a l’esquerra. uffff molt forta inclús de segon
HOMO ERECTUS V+
Aquesta via te un inici molt especial en que has de superar un desplom amb una posició de equilibrista que només puc superar de segon, el Joan la treu com un “jabato” amb decisió, contorsionisme i amunt.
PA CHAPAR V+
Aquí ja estic amb el coco en negatiu del tot i ja no em surt de primer m’han cigalo i res, al final tinc que fer de segon.
PA ESCALAR 6a.
Aquesta la provo i no la trec tampoc de primer, això ja m’enfonsa del tot, el Joan la treu patint i quasi caient a l’última placa abans de la reunió, esta net sense presses, esta clar que i falta un parabolt, però la seva tossuderia i constància fa que li surti.
Escalant aquesta via no tinc fotos perquè vaig tindrà que concentrar-me millor en assegurar al Joan.

Es fan quarts de tres i ja estem cansats i ens retirem per dinar i anar a comentar la jugada i agafar forces per la propera, busquem al Matthew i la colla i no els veiem per dir-hi a deu i marxem.

A sigut un matí molt profitós que encara que no em sortissin algunes vies de primer o com jo m’ha esperava, almenys vaig tantejant i esforçant per anar-me superant i guanyant grau i sinó, no passa res, el cas es gaudir escalant i dels amics, com sempre.
Siauuuuu

dilluns, 7 de gener del 2013

Via de l'Esquerra al Gep Llarg

Via: de l’Esquerra IV
Zona: Secció de les Saques a Agulles de Montserrat
Paret/Agulla: Agulla del Gep Llarg
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: IV
Dificultat Obligada: IV
Grau d’Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 60 metres (40+20)
Aperturistes:
Re-equipadors:
Equipament: Parabolts i espits
Material: 8 cintes exprés
Descens: Ràpelar per la mateixa via d’una sola tirada amb cordes de 60m. o una petita desgrimpada de 5 metres per la part oposada i baixar pel torrent del Merlet fins a peu de via.
Data: 02 de gener de 2013.

Avui ens hem ajuntat Joan Canals, Jordi Monterde i Xarli, per anar a escalar i coneixens personalment amb el Jordi, això de ser amics virtuals esta be, però la companyonia i el calor humà, porta més distracció i aporta més aventures.
Com aquest matí feia molt de fred i boira, ens hem entretingut més esmorzant i decidint quina via fèiem o deixem de fer, sens a passat el sant i al final ens hem decidit per la via de l’esquerra al Gep Llarg, una via sense pretencions que ja conec d’haver-la fet un altre vegada, es per anar escalant i xarrant i prenent el sol o si voleu inicia en aquest mon algun colega sense acollonir-lo.

1er. Llarg  IV 40 metres
Be un cop a peu de via, comença el senzill primer llarg, com jo ja l’he fet cedeixo el torn en el Jordi i al Joan i em quedo a l’obaga, assegurant-los pelat de fred i veig com ells descaradament arrambant la roca que escalfa el sol uns pocs metres més amunt, aquest es el llarg més compromès i més fi, una mica relliscós en els primers metres, ara que han muntat la R1 pujo jo de tercer desmuntant la via i recuperant poc a poc una mica d’escalfor per un bon rocam i pedres  de molt bona presa.
2on. Llarg III+ 20 metres
Aquests últims 20 metres son un passeig de grau III+ una via amb un total de 60 metres per aprendran i portar als amics que tinguin intenció d’iniciar-se, sense fer-los passar por.
Aquí el cim ens fem unes fotos entre conyes i bon humor i per aprofitar una mica al matí, encara que podem desgrimpar per la cara oposada en poc més de 5 metres, jo munto el ràpel per la mateixa via amb cordes de 60 metres i amb una sola tirada.
El Joan per això es més rebel i baixa desgrimpant, mol xulo ell.
Un matí prou profitós, en el que, si en fet, a sigut una bona caminada, descobrint raconades noves i mentre, hem arreglat l’economia i el mon, o potser no? hahahha. Siauuuuuuu

divendres, 4 de gener del 2013

Circular Cantallops-Castell de Requesens


Situació:
Serra de l'Albera-Castell de Requesens
Sorgint amb força del Mediterrani, la serra de l’Albera és el primer sistema muntanyós de la serralada del Pirineu des de llevant. Els 1.257 metres del puig Neulós, el seu punt més elevat, no són gens menys-preables atesa la proximitat del mar. L’Albera, però, té una fesomia pròpia que la caracteritza i és, sense dubte, un indret pirinenc que cal conèixer. Sureres, alzines, castanyers, roures, faigs i pins poblen els seus vessants. Situat en un turó que domina totes les valls meridionals del Puig Neulós es troba el Castell de Requesens, construcció que data del 859 i que al llarg dels anys ha sofert diferents transformacions fins a arribar a l’estat actual, en què, si bé no conserva molts elements dels primers temps, creiem que encara és un lloc que cal visitar i és per això que aquest diumenge 30 de desembre de 2012, en els últims dies d'aquest any, ens hem ajuntat amb la Colla Perduts de Girona, amb els nostres amics Sans i Jaume Villalon, entre molts altres per fer aquesta excursió, en total 41.


Aproximació:
anirem per la E-15/AP-7/Girona/França fins a la Jonquera seguit de la GI-601 i després, a pocs quilòmetres, arribarem al bonic poble de Cantallops, lloc on comença l’excursió.
Recorregut:
Aquest itinerari també es coneix com “El Camí d'En Carles Bosch de Trinxeria”, insigne excursionista i escriptor, nascut a Prats de Motllò el 1831, i que va residí a La Junquera gran part de la seva vida, on morí el 1897, podeu seguir el recorregut seguint aquest enllaç “El Camí d'En Carles Bosch de Trinxeria”, ja que jo no soc i desconec aquests indrets i només us relataré la caminada pel que vaig viure i pels llocs més emblemàtics que vam visitar d'aquesta circular.











Inici:
Sortim de Cantallops passant per la bodega vinyes dels aspres a on podem observar les garrafes de ratafia a sol i serena, seguim les indicacions del Camí Vell a Requesens, per anar pujant a l’ombra del puig Neulós fins el Coll de Medàs, seguim les indicacions i en pocs metres de pujada arribem a un pujol coronat pel dolmen medàs I.(Restaurat)












Aquests, son tombes megalítiques aixecades entre el 3.500 i el 1.800 a.C. La majoria d'aquestes contruccions es troben a la serra de l'Albera, coronant turons i colls, orientades al sud perquè el Sol entrés dins la cambra sepulcral.
Aquí al solet ens quedem a esmorzar i així aprofitar l’alçada des d’on podem observar com privilegiats la garrotxa i fins i tot el mar, (Roses).











Baixem del coll a trobar la pista i creuar la porta que cal tancar pel bestia, vedelles que anirem trobant per tot arreu durant tot el trajecte i seguir per un caminal que va creuant la pista de tant en tant  cap a un altre dolmen, més senzill en la seva construcció i tamany que el primer.









Seguim i podem observar el veïnat de Requesens de lluny, nosaltres seguim fins arribar a la Serradora de Les Pipes, un petit edifici enrunat, vora la carretera. 











Es tracta del que es coneix com “Les Pipes”. Segons explica l’actual propietari, en Miquel Esteba, a l’edifici s’hi havien treballat les rabasses de bruc que s’utilitzaven per a la fabricació de pipes, d’on li ve el nom.
Ara baixem per un caminal per anar al costat del riu Anyet o riera de Requesens i veure el Salt de les Pipes, un lloc molt maco i amb gran bellesa on la riera agafa el protagonisme, ara tornem a pujar fins arribar a l’edifici on veiem la instal·lació del generador que produïa el corrent elèctric que proveïa tot el veïnat.












Era una central hidràulica, s’hi feia arribar l’aigua de  la resclosa  que hi ha  aigües amunt de la riera construïda  el primer quart del segle XX pel duc de l’Infantado, que era enginyer de camins– fent la passar per un canal que circulava, amb poc desnivell, fins la caseta que hi ha vora el corriol que baixa del veïnat, poc abans d’arribar a la  pista. Allà hi havia un rampí que feia les funcions de filtre per netejar l’aigua de la fullaraca que havia arreplegat en el seu camí des de la resclosa, que era un dels grans problemes que presentava el sistema. Des d’aquest punt es feia baixar fins la turbina que feia moure el generador, aprofitant el desnivell per a produir l’energia.  











seguim ara entre castanyers per anar a fer un glop a la Font Rovellada, a pocs metres de la font hi ha una altra cruïlla a l’esquerra, s’enfila de dret al castell; a la dreta surt la pista que arriba fins a St. Climent Sescebes. Cal agafar aquesta última.  










Seguim ara per anar a visitar el Mas de l’església l’antiga Santa Maria de Requesens, l’edifici actual és del segle XI, dissenyat, segurament, amb planta basilical amb tres naus.
Es va construir amb pedra granítica de la contrada i 
en resten dues naus (la tercera o no es va  arribar a construir mai, o ha
desaparegut, ja que segons Badia i Homs encara és visible un petit fragment del mur de la seva absidiola). La  paret que correspon a migjorn de la nau més gran és on hi havia la façana i la porta d’entrada, construïdes al segle XII amb carreus més treballats. Actualment formen part de la porta d’entrada a la capella del castell on es varen traslladar en fer-s’hi les últimes reformes, ja que en aquell moment Sta. Maria ja no s’utilitzava com a església, sinó com a mas.















Els anys 1279-80 apareix  en la relació d’esglésies  amb rendes pròpies que havien de participar en el manteniment de les croades.
El 1362 apareix documentada  Sta. Maria de Requeseno de l’ardiaconat de l’Empordà.
La documentació demostra que fins a final del segle XV es va  mantenir com a església parroquial de la diòcesi de Girona. A partir del segle XVI desapareix dels llistats de parròquies i això fa pensar que va passar a ser sufragània de la parròquia de St. Esteve de Cantallops, condició que encara manté la seva successora, l’església del Santuari de la Mare de Déu de Requesens.
Actualment està transformada en  mas, amb escala exterior i una porta datada el 1752. L’interior està dividit en dues plantes, amb una part sostinguda amb cairats de fusta i l’altra amb volta catalana. La llar de foc  és la típica  de les masies catalanes del
segle XVIII amb el forn sota la mateixa xemeneia. Té un altre forn adossat a l’absis més gran. Ara està deshabitat.  Si hi aneu, tanqueu bé les portes per evitar l’entrada del bestiar.
Darrera el mas de l’església, al costat del camí que mena al mas del Corral Nou hi ha un graner on es pot observar la típica estructura d’aquestes construccions, una gran columna  central de  pedra que aguanta l’embigat.  












També podem observar una placa commemorativa recordant a Joan Saqués Polític i activista  cultural cofundador de CDC a Girona.
Ara seguim i passem per davant de l’edifici enrunat del Mas del Corral Nou, que serveix de refugi i dona aixopluc a caminants eventuals o ha necessitats de la vida.









Ara ja si, ens encarem a l’altiu castell, la cirereta de la caminada d’avui, amb una pujada moderada arribem a les portes del Castell de Requesens a on ens arrepleguem per entrar pel preu mòdic de 1,50€, val la pena, s’edificà al 844 i es va restaura al 1899, per Tomàs de Rocaberti.











La visita al Castell es impressionant, sembla tret d’un compte de fades, de roca granítica, amb infinitat d’habitacions, racons, escales i passadissos, tot un laberint gegant, per perdràs tant amb la imaginació com físicament i observar l’entorn des de qualsevol de les seves 4 torres visitables.










Us he de confessar que la visita al castell també m’ha deixat una mica de mal regust per la seva mala conservació en general, brut, descuidat, sense escombrar i amb vidres trencats per terra, pintades, graffitís, etc.
i amb moltes zones amb perill de esfondrament, a on tothom pot campar per on vulgui, una verdadera llàstima no cuidar millor d’aquest irreemplaçable patrimoni.
Ara seguim endavant per la pista per anar a visitar el Forn de Calç i La Barraca del Forn de Calç, actual refugi dels caminants sobre tot del GR-11.
ara vam seguir un bon tros per aquests magnifics boscos surers i vam travessar la plaça de les Carboneres, a un bon pas fins que vam para a dinar a l’esquerra de la pista ja en el GR-11, en una esplanada que semblava un sembrat de gespa verd intens amb el reflexa del sol.
Desprès de dinar vam seguir en direcció a creuar l’embassament i en una forta corba a l’esquerra, sota unes alzines descobrim el forn de rajols.











Forn de Totxos / Teuleria
L’ús de tots aquests materials desaparegué durant bona part de l’Edat Mitjana. A partir del segle XIV es tornà a utilitzar la rajola sota el nom de “cairó”. Durant els segles XVII i XVIII s’utilitzaren  associats amb la pedra en la construcció de masos i  fortificacions i se’n normalitzaren les mides de fabricació: 44 x 22 cm, amb un gruix de 5 cm.  El forn de rajols o teuleria de Requesens té dues cambres per a la combustió de la llenya i es conserva l’enreixat aguantat per arcs on es col·locaven les peces d’argila que havien de ser cuites per l’aire calent que pujava des de les cambres de combustió.
retrobem el GR-11 i ens dirigim cap al veïnat de Requesens a fer un café al Restaurant La Cantina, però i trobem massa gent i ens anem.










Ara anem a retrobar el camí de pujada, per anar baixant en una horeta, entre mig del recorregut ens vam fer la foto de grup (41)deu ni do i vam seguir fins a Cantallops on hem començat l’aventura de avui.
Un dia cultural i personal esplèndid amb una colla sense igual des de on el principi et sens integrat.
A continuació us he penjat el vídeo amb totes les fotos que vam fer nosaltres (Marga i Xarli), per qui us interessi.Fins la propera, Siauuuuuuuuuuuu