dissabte, 15 de març del 2014

Via Pique Longue a La Granota

Via: Pique Longue
Zona: Montserrat – Zona Càmping
Dificultat: 6a (D+) (si feu la L6)
Dificultat obligada: V+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: R1+R2=40+R3+R4=50+R5=45 (135 metres)
Els llargs 6 i 7 nosaltres dos no els vam fer, l’altre cordada van fer el L6.
R6 10 + R7 20=165 metres
Aperturistes: M.Millet, J.Coma i N. Dalmases
Data.: 1990
Equipament: Via generosament equipada, però escalada obligada entre xapes.
Material: 16 cintes exprés
Orientació: Est
1a. Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
2a. Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Jaume
Data: 15 de març de 2013.
Observacions: La ressenya de l’escalatrons esta prou be, encara que el L5 no es exacte.


Avui ens hem ajuntat el Jaume Escorsell Xarli, en una cordada per pujar per la via Pique Longue i el Joan Canals Colet, Jaume i Cinto Romero en un altre cordada per pujar per la via Que Pum Que Pam.

Avui aquesta via m'ha picat bastant de grau, encara que estic molt content d'haver-la fet, això si patint lo just, el grau de la ressenya de l'escalatrons crec que esta una mica regalat pel que et trobes aquí a la paret, però be, això suposo que deu dependre del vostre nivell i coco.
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).

L1(V) i L2 (V+) 40 metres 
Aquests dos primer llargs el Jaume Escorsell els ensambla en un de sol, primer per una placa sobada fins superar la primera R llavors travessem un diedre i canviem a una altra placa vertical amb més grau, però amb bona la roca. 
La 2a. cordada ve al nostre darrere per treuren uns metres més de roca i companyia.
L3(V)+L4(IV+) 50 metres
Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placeta o puntet amb una placa metàl·lica. (Aquí al costat del corriol comença la Que Pum Que Pam dels companys).
La tirada comença a una fissura molt evident i l’escalada es va combinant per plaques amables i desprès més exigens i veticals fins supera la R3, seguim en tendència cap a l’esquerra fins una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió.
L5(V) 45 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.
Des d’aquí dalt la vista entre el Bages i el Baix Llobregat es bestial podem veure perfectament l’Aeri de Montserrat i part del Monestir que ens queda prou amagat.
Aquí ens esperem que arribin els companys de l’altre cordada, que es a on acaba la via Que Pum Que Pam, el Jaume que coneix de sobres tots aquests indrets des de fa molts anys hem diu que millor fem nosaltres dos els ràpels i ells vagin provant el muret de 6a. i així o fem per avui ja en tenim prou.
L6(6a) 10 metres 3 xapes
Si decidim fer el muret de 6a. no cal fer la R a sobre l’agulla es pot fer en una alzina a l’interior de les parets i davant de la continuació, tambè ens podem escaquejar caminant per la dreta.

L7(V) 20 metres
per anar a fer aquesta ultima agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 
Descens:
1a. cordada, com el Jaume i jo anem amb una corda d’esportiva de 70 metres baixem en 3 ràpels aprofitant les quantioses R inter-mitjes que trobem al llarg de la granota.
2a. cordada van amb cordes senzilles de 60 metres i baixen en 2 ràpels fins a terra.
El Jaume mentre ens esperem a que estiguem tots a terra junts, hem demana que l’asseguri i fa la via esportiva Marcelolandia 6b, aquest noi es tot un crac.
El millor d’ell la tranquil·litat que m’encomana, el pitjor encara no li he trobat.
Tot i així encara esgarrapo uns pocs minuts per arribar-me al mirador de Fra Garí i fer unes quantes panoràmiques des d’aquesta ubicació privilegiada.
Ara toca desfer el camí i de tornada pel camí del via crucis veiem uns nois fent la històrica Arribaba de 8a.
Seguim perquè ja es tard per dinar i anem al Bar de l’Era de Monistrol a menjar i a beure una mica per celebrar que continuem escalant junts sense perdre la il·lusió, tant per la vida com per l’escalada.