La Normal de la Mòmia

Via: Normal

Agulla/Paret: La Mòmia

Zona: Sant Benet -Montserrat-

Dificultat: IV. D

Dificultat obligada: IV

Llargària: 30+60= 90 metres

Grau d’exposició: Alt

Grau de compromís: Alt

Aperturistes: Jaume Casellas, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras a l’any 1935

Equipament: Via desequipada, només 2 parabolts a les reunions

Material: 6 cintes exprés i vaga per merlets, tricamps i algun friend petit/mitja

Orientació: Nord

Cordada: ..... i Josep Maria GX

Data: 24.06.2015

Observacions:

Aquesta via us recomano que la feu perquè es una clàssica que val molt la pena de fer, però teniu que tindré en compte de portar un CoCo ben fred, tot i que la dificultat i la roca no presenta masses problemes, però teniu que tindre traça en anar auto-assegurant-vos.

Aproximació:

Nosaltres vam anar a fer una caminada amb més volta i aprofitar i caminar una mica més, pujant per la Canal del Pou del Gat, la Canal Plana i el Pas dels Flautats fins a peu de via.

Encarà que l’aproximació més curta seria aquesta altre:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Continuem cap a Sant Salvador i a  l’alçada de l’Elefant prenem el corriol que marxa cap a la Mòmia. Remuntem per la canal fins guanyar el coll nord on comença la via.

1 Llarg IV net en 30 metres.

Aquesta via hem acordat de fer-la jo tota sencera de primer per anar educant i enfortint el Coco, així que sense gaires miraments tiro amunt encintant un boix podat i ascendint en diagonal cap a la dreta aprofitant la fissura que ens facilita els primers metres tot i que la roca es pitjor, arrancant-sem una presa de la mà esquerra que em dona un bon absurd i bastant que pensar, però no a estat res i continuo fins arribar a l’alçada de les balmetes horitzontals que flanquejo fins l’extrem esquerra a on trobo dos parabolts un a sobre l’altre per muntar la reunió, molt còmode i recupero la companya.

2 Llarg IV un pont de roca en 60 metres.

Continuo amunt ara bastant més vertical buscant els millors forats pels tricams i gaudint de posar catxarrets, seguint el camí dels còdols més grans per facilitar la progressió, fins que tot i la llargària de la tirada m’ho estic passant tant be que se’m fa curta, trobo un espit amb placa de platano i a dos metres 2 parabolts a terra a on munto la reunió i recupero la companya que es distreu desmuntant tota l’oferta i varietat de catxarrets que l’he deixat.

Aquí al cim estem una estona amb les panoràmiques i fotos i poder gaudir per uns instants un altre vegada d’aquest cim que encara que per la via Normal no menys emocionant que qualsevol de les altres.

Descens:

Baixem pel passamà fixà que ens porta fins la instal·lació del ràpel que amb doble corda de 60 metres arribem al coll, per baixar per la Canal que porta a l’elefant i a Sant Benet per seguir avall.