Via: Anglada-Guillamon
Zona: La Cadireta, Agulles -Montserrat-
Dificultat: V+/Ae (MD)
Dificultat obligada: V/Ae
Llargària: 25+30+15+10+35=115 metres
Aperturistes: Josep M. Anglada i el seu cosí F. Guillamon
Equipament: Via totalment equipada amb tota mena d’expansions.
Material: 22 cintes exprés, un parell de plaquetes recuperables, algun escanya reblons i els estreps.
Orientació: Nord
Cordada: ..... i Josep Maria GX
Data: 07.06.2015
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Maçana i prenem el GR-172 direcció al Monestir, un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol pel vessant est que ens mena a peu de via, a l’inici d’una evident fissura ampla i terrosa amb el primer parabolt molt amunt, 7 metres, per tant nosaltres decidim entrar per una línia de parabolts que es veuen més a la dreta.
Aquesta vegada sense gaires discussions tiro jo per obrir aquest llarg que comença molt finet per col·locar-te a mitja alçada d’una placa, els passos entre xapes son una mica llargs i roms per una roca una mica patinosqui que no inspira gaire confiança, però entre lliure i un pedal me’n surto prou be, deu ser que estic fred, arribo a una feixa a on a l’esquerra d’una placa a nom de José Pérez Carrillo, munto la reunió, per cert més còmode impossible i recupero a la companya.
2 Llarg A1e 30 metres
Aquesta vegada li cedeixo el seu torn a la ....., que tira amunt ja a cop de pedal fàcil i col·locant un escanya reblons entre mig de peces noves i velles fins arribar a un relleix molt còmode, ja sota l’imponent sostre i una mica inconscients del buit.
Des de feia temps somiava fer aquest imponent sostre des de la visió de la llunyania, però mentre anava pujant avui el segon llarg, jo ja vaig començar a fer treballar massa el CoCo i tot i que em toca fer-lo a mi, li cedeixo a la ..... perquè no en veig capaç, (quan se que tinc la tècnica per fer-lo be i de sobres), però avui no es el meu dia, la ..... al passa sense preses gaudint-lo de debò i assaborint la verticalitat directa al buit deixant-se balancejar per l’aire que el travessa a cops furiós.
La segueixo jo i com que ja anava fotut, el passo però amb massa esforç i gens de tècnica mecànica, esforçant-me de valent i donant-t’ho tot lo just per seguir, (no hi ha possibilitats d’abandonar, cosa que també condiciona molt),
Un cop superats els 5 passos del sostre, l’artificial es torna A1e facilitant-nos la progressió, ara seguim recte amunt i de-seguit flanquejar cap a l’esquerra i arribar a la tercera reunió, també molt còmode.
La ..... que hi esta posada i en veure que jo verdaderament m’he petat ja em diu que segueix tirant ella, aquesta tirada només començar ja superem un petit desplom i la cosa encara que en Ae, ja afluixa, seguim aquest artificial d’assegurances combinades entre reblons per posar plaquetes i escanyadors entre peces més noves que donen la suficient confiança per seguir en lliure fins la reunió.
5 Llarg IV- 35 metres
Aquest llarg de transició per assolir el cim el faig jo tirant pràcticament sense cap assegurança intentant per lògica trobar el camí més senzill intentant pensar com els aperturistes, encara que la roca de tota la tirada com a la majoria de cims es molt descomposta i tenim que tractar cada presa amb tacte, fins arribar al cim que esta encerclat per una cadena a on munto la reunió i recupero la .....
Aquí estem molt còmodes i les vistes de les agulles i frares son espectaculars i immersos per aquest ambient fem un altre mos i aprofitem per fer les fotos panoràmiques i de cordada i així fem temps per acabar d'assaborir aquest cim que es la primera vegada que trepitgem.
Descens:
Fem dos ràpels, un de 30 metres pel vessant sud i un segon de 45 metres des del coll pel vessant oest, tenim que passar en ràpel cap a fora per sota al bloc encastat i fins al terra entre les vies Civis i 9ª Simfonia.
Ara només cal recollir els catxarros i desfer el camí
de l’Arrel fins a l’aparcament de Can Maçana i a fer unes birres.
Gasssss i Amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada