dissabte, 19 de setembre de 2015

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri


Via: dels Sostres
Zona: Paret de l’Àeri -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària: 45+35+30+45+35+35+40=265 metres
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: X.Nicolau, S.Marzo, J.L.Benito i J.C.Ferrero (Març de 1979)
Equipament: Via semi-equipada amb 4 claus i 1 parabolt 
Material: 14 cintes llargues, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de tascons, tricams i bagues sabineres. 
Orientació: Est
Data: 19.09.2015
Observacions:
Aquesta via es molt més difícil del que algunes ressenyes expliquen, normalment com a màxim les cordades resolen els primers 2 o 4 llargs, quedant la resta molt oblidats i convertint-se en un rostoll de fullaraca, arítjols i terra, resultant una escalada molt perillosa i amb roca cada cop més descomposta i quasi impossible, desmereixen completament el renom d’aquesta prestigiosa via, una llàstima.

Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir fins la canal de l’Aeri. La remuntem fins arribar a uns esglaons que ens menen a unes sirgues que permeten creuar fins a peu de paret. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via.

1 Llarg V 45 metres
La via s’inicia a la base de l’evident sistema de sostres d’aquesta banda de la paret que ja coneixem, però aquesta vegada tiro jo primer amunt, sense gaires romanços i no per la bavaresa, sinó per l’espero directament per anar a buscar el diedre que es deixa fer bastant be i protegir fins que vaig obligat a la placa regletera flanquejant cap a l’esquerra i encinto un arbret amb un pas de mico i ara ja fins la reunió molt còmode, que trobo damunt una gran sabina morta.
2 Llarg V+ 35 metres
El següent llarg l’enfila el Blai amb una sortida descendent entre sabines i un pas atlètic i més rar que difícil que pot fer suar a qualsevol i que un cop superat ja seguim pel diedre Resseguim la fissura esquivant un sostre per l’esquerra i enfilem un darrer tram de fissura, també atlètic i de bona presa, fins arribar a la reunió que es bastant incomode i des de on ja podem veure el drama que tenim que superar.
3 Llarg 6a. 30 metres
Ara em tocava seguir a mi però en fa por no tenir prou Coco com per superar-lo airosament i segueix el Blai que te més traça i experiència en el mon de l’escalada i equipant, va resseguint la fissura completament horitzontal en bavaresa invertida, que al final resulta ser molt més espectacular i impressionant que dificil, sense regalar-se res de res, encarà que els dos punts més compromesos estan ben protegits.
4 Llarg 6a. 45 metres
Segueix el Blai perquè jo no li veig color de primer i surt enfilant-se pel diedre fins fer un parell de passos cap a l’esquerra per esquivar un sostret i continuar per la fissura ara una mica més fàcil fins arribar a la reunió que trobem en una alzina
5 Llarg V 35 metres
Intento seguir jo però baixo perquè trobo que es molt arriscat escalar amb tanta fullaraca i bardisses i prova el Blai que tot i anar renegant i sanejant el seu pas per la roca va tirant amunt entre moments delicats que et provoca el no tenir cap adherència.
6 Llarg V+ 35 metres
Continua el Blai en un llarg on tenim que escalar en X i amb molta concentració ja que la roca no es massa generosa i trobem un pont de roca a uns metres a ma dreta desprès un parabolt a ma esquerra seguim fins que la xemeneia es converteix en diedre a partir d’aquí tornem a tindre una baralla amb la flora dificultant l’auto-protecció ja que no veiem quasi be la roca, ni res fins la reunió 
7 Llarg V+ 40 metres
Ara seguim a la dreta de la reunió per un sistema seguit de fissures bastant vertical a on anem posant catxarrets fins arribar a una alzina gran, aquí quasi ja no ens hi veiem, se’ns esta fent de nit en segons i ens esta engolint la boira ràpidament.
8 Llarg III 30 metres
Aquí ja completament fosc anem de presa per sortir de la paret sense gaires contemplacions caminant uns pocs metres de poc grau.

Ja fora de la via, parem ens asserenem i pleguem i col·loquem be el material i cordes i encenem els frontals per anar a buscar entre mig de la boire les escales de l’entena.

Descens:
Un cop a les escales de l’antena trobarem un corriol que baixa dretament cap a la canal de Sant Jeroni i sense presses però sense pauses anem tirant avall fins l’aparcament de Santa Cecília.

vídeo de totes les fotos