Via: Garridos-Manolo
Zona: Sant Llorenç del Munt
Agulla/Paret: Paret de les Gaites
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: Ae / 7 b+
Dificultat obligada: nosaltres l’hem fet com a via artificial amb estreps
Exposició: Alta
Compromís: Mig
Llargària: 25 metres aprox.
Aperturistes: M.Santiago, A.Garrido i F. Garrido al 1977
Equipament: equipada amb algun burí, espits cassolans inox
Material: 8 cintes exprés, 2 estreps 1 reunió per reforçar-la.
Data: 02.03.13
OBSERVACIONS:
Avui he anat a escalar la meva primera via quasi sencera en artifo, de la mà del meu amic Alex, un bon mestre el que tinc que anar seguint les passes, perquè m’aporta coses molt interessants de l’escalada i també com no, personals. Avui he fet una escalada atípica per mi, he anat a fer una via de molt grau, per aprofitar-la per aprendre a fer artifo, us diré que he estat molt nerviós al principi, desprès quan he vist la facilitat amb la que ho superava ell i la tècnica tant depurada que tenia, me anat tranquilitzant, fins que m’ha tocat a mi. L’Alex m’ho a deixat tot preparat amb top-rob perquè jo podes concentrar-me únicament en la tècnica de l’artifo, pedals, cigonya (encara que jo mes be semblava un mussol). A sigut per mi un bon debut, en el que almenys encara que no tinc cap tècnica he pujat fins dalt de tot i he baixat, clar. He quedat molt esgotat però a valgut molt la pena, ara només queda anar fent de tant en tant algú d’artifo i deixar de tindre-li por, que almenys això crec que ja ho he resolt.
Aproximació:
La paret de les Gaites és la continuació de la cinglera del Cap de Mort, just allà on la cova de les Gaites parteix la paret i enfilem canal amunt. L’accés és molt ràpid des de l’aparcament del carrer Cavall Bernat.(10’)
Inici:
Les primeres passes d’estrep les he fet enfilant-me a una alzina davant mateix de la via, per així poder-me instruir de com tenia que posar els peus en el estrep, sempre de forma frontal.
Desprès he assegurat a l’Alex i a fet tota la via de primer i me la deixat muntada en Top-Rob, ara pujo jo.
Als primers 5 o 6 metres son en lliure entre IV+/V+ fins a on comença la fissura que ja trobem el primer parabolt per poder posar l’estrep.
A partir d’aquí ja tinc que començar a jugar amb els estreps i barallant-me fins a quin esglaó soc capaç de pujar per seguir i anar a xapar el següent parabolt.
No us penseu que es tant fàcil quant no i tens traça, forces més els braços que no pas utilitzes les cames per falta d’estil i de tècnica i acabes petit ràpidament.
Però sense adonar-me’n, molt poc a poc, vaig avançant i fent els passos que em separen més de la roca, i be, paciència i ja que estic aquí al mig, dons cap a munt.
Quan baixo, l’Alex m’adverteix del mal vici que tinc de fer servir massa al Quick-Fix, llavors ell fa la via del costat (dreta), practicament tota per seguir ensenyant-me i demostrar-me, que si faig servir aquest aparell que no necessito i menys en top-rob, el que em provoca es apartar-me massa de la verticalitat de la paret i llavors no treballo be i em canso molt més.
En fi en convida a provar a mi però ja en tinc prou per avui i pleguem, anem a donar un tom pels voltants per ensenyar-me la quantitat de vies xules que hi han.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada