Via La Carla se'n va a la selva

Via: ”La Carla” se’n va a la selva, per la variant del ràpel 

Paret: Agulla: Paret del Devessó

Zona: Malanyeu -PrePirineu

Dificultat: V+ (D+)

Dificultat obligada: V

Llargària: 40+25+35 =100 metres

Aperturista: Joan Baraldès -Xavier Solà amb la col·laboració de Oriol Pujol-Martí Baraldés oberta al Juny 2008

Equipament: Via equipada amb parabolts (xapes), reunions totes repelables

Material: 11 cintes exprés i dos cordes de 60m. 

Orientació: Sud

Cordada: Santi "Roca", Xarli

Data: dilluns, 04.11.13

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem seguint les marques de pintura de PR blanc i groc, fins que arribem a un Mas.

Just abans surt un corriol que s'endinsa al bosc, el seguim. Creuem un filat elèctric i la riera de Malanyeu,

a partir d’aquí el camí es desdibuixa i toca enfilar cap a la Paret del Devessó en tendència a l’esquerra fins trobar a peu de via pintat en negra el nom de Carla. 15’ 

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Avui amb el meu amic Santi “Roca”, i jo Xarli hem quedat per esmorzar a Guardiola de Berguedà i pensa la jugada d’avui dilluns. Al final anem a la Paret del Devessó a Malanyeu per poder gaudir de aquesta brutal roca que sembla un "gruyère" i anar fent coco, amb la via ”La Carla” se’n va a la selva.

L1 (45 m) IV+, IV (10 xapes)

Tiro jo de primer i la via comença amb IV+ dret i potent però amb molts bons peus i mans amb una amplia visió de la roca en forma de formatge “gruyère” increïble, en general les xapes allunyen bastant encara que ben assegurada en els punts claus.

Per arribar a la primera R tindrem que travessar pel mig d’una gran alzina fins la paret, aquesta R (dos parabolts (xapes) amb una anella i cadena), esta en vertical cosa que no entenc gaire perquè la roca permet perfectament col·locar-la horitzontal perquè sigui més còmode i treballi millor.

L2 (20) IV,III (1 clau, 2 xapes)

Continuo jo de primer per un petit mur amb un clau (es l’únic clau que trobo en tota la via) desprès la tònica de l’escalada es trenca amb petits ressalts més atlètics entre jardinets

L3 (25) V (6 xapes)

Segueixo de primer per una placa vertical, terrosa i trencada a on he d’anar buscant els millors peus, desprès vaig a trobar un segon mur més vertical amb molt bona roca, però amb un pas que me’l tinc que pensar dues vegades i tantejar per dreta i finalment esquerra, cop de gasssss i amunt.

La R queda penjada i com el cim es prou còmode la faig a peu dret fent un invent amb una xapa que tinc al costat de la R i poder assegurar al Santi amb tota confiança i tranquil·litat.

Des del cim podem veure un entorn amb vius colors i pinzellades completament de tardor, envoltats per una pau i tranquil·litat que només la distreu el tarannà de les vedelles pastorant.

Descens:

Començo a muntar el primer ràpel per la mateixa via i baixo fins la 2R, sense desmuntar cordes esperant al Santi per seguir avall fins la 1R, aquí si, desmuntem el ràpel i tornem a passar cordes per baixar fins al terra.

Ara només queda desfer el camí fins el cotxe, podent observar imponent el Pedraforca que ens vigila de prop.

Un matí molt xulu per anar intimant amb el Santi i entendre'ns a l’hora de compartir corda i roca, com diria el meu amic J.Canals avui he xalat, fins la propera crack.